València (21.07.2023). El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) presenta la nova instal·lació museogràfica de la sala de la col·lecció permanent dedicada al pintor Joaquín Sorolla, el mestre indiscutible del luminisme valencià, a pocs dies de la commemoració del centenari de la seua mort, ocorreguda el 10 d'agost de 1923.

La sala, situada en la tercera planta de l'edifici claustral del Museu, està conformada de manera exclusiva per quaranta-sis obres de l'artista, el major número d'obres de Sorolla que fins al moment s'ha exposat en la col·lecció permanent del Museu, a la qual s'incorporen per primera vegada les obres del pintor valencià que formaven part de la col·lecció Lladró adquirida per la Generalitat l'any passat.

De la col·lecció d'obres de Sorolla que conserva el Museu de Belles Arts de València, formada per un total de cinquanta-quatre obres, la qual cosa la converteix en la segona col·lecció pública més important del pintor valencià, tan sols romanen emmagatzemades les obres que, pel seu especial suport en paper, no poden ser exposades de manera permanent, així com aquelles que estan en procés de restauració o han sigut cedides en préstec temporal per a exposicions, com és el cas d'Els iaios dels meus fills, obra realitzada per Sorolla en 1905 i que en aquests moments s'exhibeix en la mostra ‘Sorolla en negre' en la Fundació Bancaixa.

Aquesta redefinició de la sala Sorolla ha vingut motivada per la incorporació a la col·lecció del Museu de Belles Arts de València de l'obra Jo soc el pa de la vida, la pintura de temàtica religiosa de majors dimensions (417 x 528,2 cm) que es conserva del mestre valencià, que necessàriament havia d'instal·lar-se en el seu actual emplaçament per la seua excepcional grandària.

El director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, ha subratllat que «Joaquín Sorolla és el protagonista indiscutible de la pintura espanyola del període d'entresegles» i que «mereixia una sala dedicada a la seua formidable personalitat artística en l'edifici Pérez Castiel, destinat a ser el gran referent en art dels segles XIX i XX». El director ha assenyalat també que «la Sala Sorolla permet veure tots els gèneres que va treballar el geni de la llum, des del paisatge, al nu, el retrat o la pintura religiosa». González Tornel ha recordat que «la Sala Sorolla permet recórrer la trajectòria del pintor des de la seua primera natura morta, pintada quan era adolescent, fins als retrats de maduresa com el d'Isabel Bru».