Comunicació

« Ves enrere

El Museu de Belles Arts de València obri una nova Galeria d’Escultura amb motiu de l’Any Benlliure

El Museu de Belles Arts de València obri una nova Galeria d’Escultura amb motiu de l’Any Benlliure

El Museu de Belles Arts de València obri una nova Galeria d’Escultura amb motiu de l’Any Benlliure

València (29.11.2022). El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) inaugura la seua nova Galeria d'Escultura dels segles XIX i XX, en la qual s'ha recuperat gran part de la col·lecció escultòrica d'entresegles que romania guardada en els magatzems des de feia dècades. S'han recuperat per a l'ocasió 144 escultures d'artistes com Marià Benlliure, Octavi i Carmel Vicent, Enric Giner, Josep Capuz, Francesc Marco Díaz-Pintado, Josep Pinazo Martínez, Vicent Beltrán Grimal, entre altres.

La nova instal·lació ha permés incorporar al discurs de la col·lecció permanent la primera planta del Pati de l'Ambaixador Vich, que per les seues singulars característiques és l'espai expositiu més apropiat per a aquest tipus d'obres artístiques.

Un dels protagonistes de la nova Galeria és Marià Benlliure Gil (1862-1947), el principal escultor espanyol del realisme del segle XIX, del qual es guarda una important col·lecció d'obres realitzades amb diferents materials. S'exposen peces ocultes des de fa molt, com ‘La pau del Marroc' o els relleus funeraris per al mausoleu de la vescomtessa de Termens, en Cabra (Còrdova). La seua posada en valor coincideix amb el 160 aniversari del naixement de l'escultor i el 75 aniversari de la seua mort.

L'altre gran component de la nova sala el marquen la modernitat i avantguarda. Enfront del virtuosisme realista i preciosista de l'escultura de Marià Benlliure, Ricardo Bellver o Agapit Vallmitjana, a València, es va produir una renovació de l'escultura figurativa que va donar lloc a un nou classicisme de formes rotundes i depurades. L'obra d'escultors com Vicent Beltrán Grimal (1896-1963), Ricard Boix Oviedo (1904-1994), Josep Capuz Mamano (1884-1964), Carmel Vicent (1890-1957), Francesc Marco Díaz-Pintado (1887-1980) o Rafael Pérez Contel (1909-1990) són una mostra de la modernitat escultòrica d'avantguarda.

La nova Galeria d'Escultura del Museu de Belles Arts de València ha sigut presentada pel secretari autonòmic de Cultura i Esport, Ximo López Camps, i el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel.

El director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, ha indicat que "la idea d'aquesta Galeria va sorgir de les converses amb María Bolaños, ex directora del Museu Nacional d'Escultura i excepcional museògrafa". González Tornel ha assenyalat a més que "aquesta nova sala reivindica la importància de la col·lecció escultòrica del Museu i completa l'exhibició d'art dels segles XIX i XX". El director ha subratllat que "el Museu ha fet un important esforç per a recuperar una part fonamental de les seues col·leccions i posar-la a la disposició del públic".

David Gimilio, conservador del Museu, ha indicat que "rescatar la col·lecció d'escultura ha sigut un dels reptes de la institució des de fa anys". Gimilio ha assenyalat que "prèviament s'havia treballat en la incorporació de determinades peces a la col·lecció permanent o la restauració d'algunes de les obres que s'exposen en el vestíbul del Museu, però, ara, s'ha incorporat un espai emblemàtic, la galeria del pati de l'Ambaixador Vich, i se li ha dotat de nova vida".

La Galeria d'Escultura del Museu de Belles Arts de València

La nova Galeria d'Escultura s'organitza com un gran magatzem visitable, emprant una museografia rotunda i convidant el visitant a valorar la riquesa creativa de l'escultura d'entresegles. El fil argumental estableix tres seccions diferenciades: en pimer lloc, els retrats de pintors i escultors, literats i religiosos, polítics i acadèmics, etc. que van participar activament en la defensa de l'art i de la cultura a la València d'entresegles. Aquests retrats se situen en dues grans quadrícules que potencien el conjunt en oposició a la clàssica galeria de retrats disposats en successió monòtona.

En segon terme, l'escultura de temàtica religiosa. El Museu custòdia abundant i refinada estatuària religiosa contemporània. És el cas del magnífic ‘Crist jacent' de Carmel Vicent, que beu de l'estudi anatòmic del món clàssic i de la imatgeria barroca castellana o el ‘Bon Pastor' de Josep Capuz, orientat cap a un purisme formal quasi cubista.

Finalment, les obres mestres s'exhibeixen en dos bancs correguts intercalant temàtiques diverses. Des del ‘Faune jove', de Francesc Marco Díaz-Pintado, a la ‘Maternitat' de Silvestre d'Edeta, els torsos femenins de Josep Capuz, Josep Esteve Edo i Mateo Inurria, ‘La mossa del cànter' de Carmel Vicent o la ‘Victòria alada' de Josep Pinazo Martínez. En els murs també s'exposen relleus de Marià Benlliure, Vicent Beltrán Grimal i Enric Giner Canet. Per a acabar, s'exposen tres escultures exemptes, en tres peanyes: ‘Mirant a la mar' i ‘Niu humà', de Carmel Vicent, i ‘Somni' de Juli Vicent Mengual.

Amb motiu de la nova instal·lació, s'han restaurat 44 escultures custodiades en els magatzems del Museu, tasca que ha sigut duta a terme per Roberto Amador, restaurador especialista en escultura que ha desenvolupat una tasca excepcional. S'ha intervingut en els magnífics guixos de Marià Benlliure (els retrats de la reina Victòria Eugènia, del periodista Antonio Trueba i del pianista Sauer), la majoria dels busts que s'exposen, com els del literat i periodista Teodor Llorente, l'escriptor Antoni Igual Úbeda, el torero ‘Lagartijo', els arquitectes Francisco Mora Berenguer i Javier Goerlich, el pianista i compositor Chopin o el musicòleg López-Chávarri.