Ara votiva de Mitra

Ara prismàtica de calcària de color gris, amb base i cornisa. En el coronament presenta pulvini llisos i frontó aplanat; focus en forma d'una cavitat quadrada toscament picada. Sota l'àbac una ampla cyma recta. En la base, cyma recta i llistell sobre plint. En la cara frontal apareix la inscripció votiva al déu Mitra, Invicto / Mithrae / Lucanus / ser(vus) [A l'invicte Mitra l'esclau Lucà], sense signes d'interpunció. Les cares laterals i posterior, allisades.

 

La peça va ser trobada l'any 1922 als voltants de la vila romana de la Font de Mussa, a Benifaió (València). El bibliòfil i amant de l'arqueologia Nicolau Primitiu Gómez-Serrano, en aquell moment director del Centre de Cultura Valenciana, va ser qui va donar la notícia de la troballa, publicada en el Diario de Valencia el 6 d'agost de 1922, encara que sense especificar la data exacta del descobriment.

 

L'ara, conservada en el Museu de Belles Arts de València des de poc després del seu descobriment, és una de les primeres evidències arqueològiques de l'existència d'una vila romana als voltants de la històrica Font de Mussa, hui assecada, que proveïa d'aigua a una extensa horta al nord-est de l'actual població. En l'entorn s'han desenvolupat importants excavacions que han tret a la llum estructures d'una explotació agrícola amb dependències servils i àrea residencial, en una de les habitacions de la qual va aparéixer el mosaic dels ‘orígens de Roma', que es conserva en el Museu de Prehistòria de València, així com un conjunt de sepultures cobertes amb tègules.

 

La peça s'ha incorporat als principals corpus epigràfics, i la seua importància radica a ser una de les poques inscripcions que testimonien el culte a Mitra a la Hispània romana, i l'única en terres valencianes.