Ara funerària

Ara funerària

L'única ara coneguda d'Edeta destaca tant per la qualitat de la seua execució com per l'exuberant decoració amb la qual s'adorna.

Realitzada en marbre blanc que bé podria procedir de les pedreres de Carrara, en el nord d'Itàlia, d'on va ser importada, l'ara edetana està arredonida per dalt. Els quatre angles superiors estaven adornats amb acroteris dels quals només queden restes. Li falta també l'angle inferior esquerre i part del bucrani de la dreta. En el frontó, una àguila lluita amb una serp, en al·lusió a l'apoteosi del difunt. Totes les cares estan allisades, a excepció de la frontal, que presenta una decoració exuberant i insòlita en l'epigrafia del territori valencià, que en general sol reduir-se al marc motlurat al voltant del text. El camp epigràfic està rebaixat i delimitat per una cinta i una cyma recta. A un costat i a l'altre del camp epigràfic hi ha sengles bucranis dels quals pengen garlandes de flors i fruits. Davall del camp epigràfic es representa la cara de Gorgona o Medusa, en referència a la immortalitat de l'ànima del difunt. A les cantonades sobre el sòcol reposen uns animals. Només un lapidarius d'origen itàlic o format allí va poder combinar d'una forma tan brillant els diferents elements decoratius carregats d'una forta simbologia.

La inscripció, «D(is) M(anibus) / CORN(eliae) PANTH- / ERAE UXORI / OPTUMAE L(ucius) / LIC(inius) NICOMED- / ÉS ET SI BI» [Als déus Manes. Luci Licini Nicomedes (ha fet aquest monument) per a la seua excel·lent esposa, Cornèlia Pantera, i per a si], que es va gravar en algun taller local, està realitzada en lletra capital quadrada, amb una xicoteta fulla d'hedera com a signe d'interpunció i amb talls asil·làbics.

Tant els Cornelii com els Licinii constituïen dos de les famílies més destacades de Liria Edetanorum. Els cognomina Pantera i Nicomedes, d'origen grec, només apareixen ací en la Península, per la qual cosa es tractaria, probablement, d'un matrimoni d'origen servil.

La peça va ser descoberta a principis de febrer de l'any 1889 a Llíria, en la partida de Mura, arran dels desmunts fets per a construir l'estació del ferrocarril d'Aragó, que no es va portar mai a terme, i per mediació de Manuel González Martí va passar en 1910 al Museu de Belles Arts de València.