Mare de Déu de les Febres

Mare de Déu de les Febres

Bernardino di Benedetto di Biagio, ‘Il Pinturicchio' (Perugia, ca. 1454 - Siena, 1513)

Esta esplèndida pintura és un testimoni important dels vincles existents entre València i Roma a finals del segle XV gràcies al mecenatge de la família Borja. El seu donant, Francesc de Borja, va exercir càrrecs importants a la Cort Pontifícia en temps del seu parent Alexandre VI: va ser bisbe de Teano, a Campània, dignitat concedida en 1495 pel Papa Borja i a la qual al·ludix la mitra que apareix als seus peus en la pintura, a més de Tresorer d'Alexandre VI, president de la Cambra Apostòlica i cardenal de Cosenza, a Calàbria, per nomenament en 1500.

L'obra va ser enviada entre 1497 i 1499 de Roma a Xàtiva on va presidir la capella votiva dedicada a la Mare de Déu de les Febres i als Doctors de l'Església a la col·legiata xativina, passant en el segle XIX a l'Acadèmia de Sant Carles per donació de l'acadèmic Francesc Llàcer.

Destaca el magnífic retrat de perfil del prelat, d'influència flamenca, així com la bellesa idealitzada dels personatges sagrats. La Mare de Déu, representada com Mater Sapientae, ensenya a llegir al seu Fill, vestit amb indumentària all'antica sobre un escambell, en el qual apareix l'escut dels Borja amb el bou, i medallons quarterats amb flames i doble corona radiant, emblemes borgians que campegen també als apartaments Borja del Palau Vaticà. Esta obra italiana va tindre una forta repercussió en el medi valencià del seu temps.

Descobrix alguns dels detalls inapreciables per l'ull humà d'esta obra > VEURE GIGAPIXEL